Pròleg a «Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer» de Begoña Merino

I tot perquè volem que ens estimin?

Diuen que és amor, o alguna cosa així.

L’amor —que inclou també el sexe— estaria relacionat amb que els humans som mamífers que esperem ansiosos que algú ens acaroni el llom per sentir-nos segurs i estimats, i l’“alguna cosa així”… amb que no tot això es deu a les simples ganes que ens estimin i atenguin. No. També succeeixen aquestes coses perquè som insegurs, amb unes expectatives altíssimes i una capacitat d’acceptar la frustració cada vegada més diminuta.

Les apps i webs de cites són el salvatge Oest, sí, amb confusió i anonimat, i qui més qui menys s’ha llançat a colonitzar la seva parcel·leta. Però hi ha primers colons un pèl més centrats, com l’autora d’aquest llibre, la periodista científica Begoña Merino, que ja ens porta anys d’avantatge, i està molt bé poder aprendre d’ella.

Necessitem un llibre que ens expliqui com funcionen les xarxes de cites?

La Begoña i l’editorial em van encarregar aquest pròleg un dilluns a la tarda, i precisament acabava de llegir en un blog el següent providencial diàleg, que exemplifica com n’és de bo estar ben informats quan ens decidim a entrar en aquestes apps d’emparellament si no volem sortir amb la sensació d’haver perdut el temps:

—Hauríem de fer com les ties aquestes que demanen pizzes a Tinder.

—Pizzes? A Tinder?

El blog explicava que s’anomenen The Tinder Games. Consisteix en noies demanant a tipus que troben per Tinder que enviïn pizzes a casa seva. Pagades per ells, és clar. La que rep la pizza primer, guanya.

Aquesta escena, que no forma part del llibre de la Begoña però podria perfectament ser-hi, és un bon exemple per a qui es creu que ho sap tot i tard o d’hora en troba un altre que en sap més que ell i…

He après molt llegint les pàgines d’aquest llibre i us animo a fer-li un bon repàs a cada capítol, per molt que en sapigueu ja, si no voleu acabar pagant metafòriques pizzes com qui no vol —per exemple, escoltar durant hores una pesada, sortir plorant del pis d’un desconegut o fer de mocador d’una crisi de parella aliena—, doncs el que era simplement una app més per lligar s’ha convertit també en terreny abonat per a tota mena d’embolics, teràpies personals i frustres a canvi d’una mica d’atenció.

Sí, atenció. Encara que ens agradaria que no fos així, no tot és sexe fàcil en aquestes xarxes, més o menys com en el món real, i el que menys volem és convertir-nos en preses fàcils de depredadors o, pitjor encara, de les nostres més il·luses fantasies, oi?

Per descomptat, pots fer el que et doni la gana als portals i apps de lligar i ignorar per sempre aquest llibre. Però si vols ampliar la teva cultura —sexual, relacional, emocional—, continua llegint. Entrar en aquestes apps i portals de cites i no rebre satisfacció immediata és frustrant, i l’única manera d’evitar que ens afecti més del compte és tenir el seny de comprendre que no tot surt bé a la primera, que no som els únics que tenen dubtes i problemes i que la satisfacció immediata és irreal. I no ho dic només per tu: és molt propi del nostre temps confondre la possibilitat i la satisfacció, i perdre’s.

El fenomen de les cites en línia se’ns pot anar de les mans precisament per aquesta confusió de base massa generalitzada. Tot va molt més de pressa que la nostra capacitat per assimilar nous codis de conducta que ningú ens va ensenyar a sortejar. Simplement t’agrada, ens agrada atreure i ser atrets, i vinga swipes a la dreta. Molts. I tan fàcil que seria llançar-se a les braves i dir sempre la veritat, sense embolics… i quin cacau portem entre tots al cap.

I així, el que en principi es va inventar per augmentar les probabilitats de rotllo de milions de solters tímids, excessivament controladors o simplement mandrosos ha esclatat i s’ha expandit de tal manera que se’ns amunteguen les grates possibilitats però també els incòmodes inconvenients, un explosiu còctel d’excés de velocitat + raonables dubtes + la inevitable ansietat moderna. Els típics “¿estaré fent alguna cosa malament?”, “¿no li agrado a tothom?”, “¿i si la meva xicota també m’està posant les banyes virtuals?” formen part del nostre (virtual) cacau mental.

Hi ha un bon remei, preventiu com les vacunes, que consisteix a adquirir coneixements respecte a tot això. Com més millor.

Aquest raonable llibre ajuda a posar una mica de seny en tot aquest assumpte i defensa que lligar, emparellar-se per sempre o tenir sexe esporàdic és saníssim i convenient, però les regles del joc de les noves formes de lligar ens tenen fets un embolic, i aquí és on sí cal parar-se a pensar una mica: què volem, què podem oferir i què cal esperar. I també què cal fer si descobreixes el teu xicot o el teu cap a Tinder, o potser pensar com normalitzar el cas d’aquesta amiga meva que es va enamorar de l’actual pare dels seus fills fa cinc anys en una orgia acordada en línia, o de les conseqüències de la legió d’exs “d’una sola nit” que pots generar, sense gairebé adonar-te’n, en tot just dos mesos de recerca de la teva mitja taronja mitjançant el conegut “prova/error”. Com d’esgotador pot resultar mantenir deu converses alhora per a res o com evitar que t’acabin enviant fotos de la polla o dels pits per “veure què n’opines” als cinc minuts de començar a xatejar.

En aquesta “terra sense llei” de les cites en línia, per la qual tard o d’hora acabarem fent tots algun tomb per veure què s’hi cou i què hi ha de cert en les promeses i polèmiques que va generant, tot s’acaba ordenant. Els humans adorem les normes, ens ajuden a sentir-nos segurs, i les anem establint sobre la marxa imperceptiblement. És inevitable: fins i tot entre els grups més alternatius i amorals hi ha decàlegs, encara que sigui el vintage “prohibit prohibir” o els codis de vestuari dels clubs BDSM que debaten entre el làtex negre o els fluor. Les normes, els codis, són un excel·lent calmant davant l’angoixa de l’excés de llibertat, i per paradoxal que sembli… la llibertat massa a granel aclapara més que les normes.

Cal encetar un sucós debat, i aquest llibre és un bon material de base per iniciar-lo.

Felicito la Begoña per ser la primera a oferir en un llibre tota la informació de què es disposa avui dia per afrontar la tasca de lligar en línia. Material compilat amb rigor, documentat i amb moltes ganes de no donar res per fet. A més, té una ment científica de les que m’agraden, s’ha entregat a la causa en cos i ànima —sí, ella ha estat en aquestes apps i portals donant-li al tema— amb sinceritat, estudiant-se primer a ella mateixa, i des d’aquesta intimitat ha analitzat després la d’altres testimonis fins a completar aquesta valuosa ruta per “tot el que volies saber i no t’has atrevit a preguntar”. Perfecta tant per a l’excés d’expectatives dels novells com per corregir un pelet els que ja porten temps en el tema i no ho acaben de veure clar.

Les apps de cites, en definitiva, no són el món de color de rosa i va bé recordar-ho: són una vàlvula d’escapament més per a homes i dones que no han aconseguit encara el que volen, que no saben el que volen, que no saben o no volen comprometre’s quan ho troben, que porten temps trobant-se amb desconeguts i ja els està bé, que passen hores navegant entre perfils i pensant en formes creatives de trencar el gel i no s’atreveixen… En definitiva, hi ha de tot. Però cada match genera il·lusions i després cal saber encaixar-les, com encaixar també el rebuig, i tot plegat és més fàcil si sabem com funciona.

La Begoña ho ha investigat amb uns matches de més i de menys per a cada situació possible, i ho ha bolcat en aquest llibre amb una base de dades prou àmplia, la seva curiositat imbatible i una més que lloable capacitat d’aprendre tant dels encerts com dels errors, que encomana als lectors. A més, ho explica amb esperit divulgatiu, amb la voluntat de millorar el nostre món virtual —que és el que aconseguirà si ens fa una miqueta més savis, més realistes i més sincers a l’hora d’enfrontar les cites en línia—, un joc modern que hauria de seguir sent un joc simpàtic i no un maldecap: tant per a relacions duradores, com per al sexe d’una nit, per trobar follamics… sense perdre de vista que tots estem igual de segurs o insegurs, satisfets o insatisfets, assenyats o bojos… en el món real i en les apps i webs de cites. I només fem bondat quan dormim. I no sempre!

Roser Amills, escriptora i periodista