Ventura Sala també recorda mentre passeja pel vaixell: «Aquest armari estava ple de caretes i aquí hi havia un altre on hi havia diversos fusells, un Wichester, altres fusells normals, també hi havia un revòlver, pólvora, bales… I un dia gairebé va passar una tragèdia. Els diumenges quedava una persona de guàrdia i els mariners podien portar a la seva família durant la guàrdia. Jo era molt petit i m’agradava anar amunt i avall. I és clar, sent nen, m’atreien molt les pistoles i aquests tipus de coses. Vaig agafar un dels fusells que hi havia i vaig anar amb el fusell a trobar els meus pares, que estaven asseguts al sofà i, pensant que estava descarregat, em van dir que disparés. Jo ho vaig fer però ho vaig haver de trobar molt dur de manera que va sortir disparat, em vaig desviar i va sortir el cartutx, va anar a parar a la cuina, directe a la fòrmica. Després el meu pare ho va arreglar i no va passar res, però va ser una fracció de desviament la que va fer que no passés una tragèdia.»
