poema de Roser Amills de ‘MORBO’ (Cossetània 2012) Avui em fa sol entre les cuixes

poema de Roser Amills de «MORBO» (Cossetània 2012)Avui em fa sol entre les cuixes i tot va al gra,
la dona ha entrat al sacseig de la cultura i al sexe
dels forats foscos que es miren sense ruboritzar-se,
et parlo de les petites i belles perversions
de que hi ha vegades que cal aturar-nos,
cal obstaculitzar el pas per a que la gent miri els núvols
i es pregunti quines formes poden arribar a prendre
i cal fer un solo de flauta sobre el paper
per celebrar-ho,
cal eixamorar l’herba amb la llengua,
amorrar-se al piló per aprendre
a dir-ho tot amb el nom que té
i les ganes amorosides que manquen
i cal dir ciclista sense calces, parrús
i cony i natges i esquerda badada,
amb la boca curulla de semen
cal copsar els antecedents,
la vigília del plaer que degoteja
i distingeix a una dona entre les altres dones
i d’on venen les fires de pony-girls i els polos
de maduixa, les ganes d’estirar-nos
per tocar una pell i l’altra
amb la llengua xalesta i capaç
d’assaborir el gust dolç i amargant
i el salat i l’irreverent i el veritable
d’un fet de profunda transcendència:

eixarrancar-se.