Si en definitiva l’amor físic és una forma de mútua adoració, aquesta agradable invasió fa comprendre l’egoisme aliè. L’egoisme és una manera de fer les coses que, entre les persones conegudes, les saludades i fins i tot entre les persones amigues, produeix una desagradable crispació. Entre persones lligades per l’amor compartit, l’egoisme ni tan sols es planteja, perquè és una forma una mica enrevessada, però certa, de la generositat i del bon cor. En l’amor compartit, tot és abundància; en l’altre, tot és precari i esquifit. Mentre hi hagi amor compartit hi haurà egoisme. L’egoisme aliè sol produir la pròpia felicitat. És una història molt antiga. La supressió de l’egoisme és impossible fins i tot en els règims més pressionats per la moral esquifida.
Josep Pla
m’agradarà que em facis arribar els teus comentaris, gràcies!!!!
Llegit sencer, aquest text demostra la capacitat dobservació (viscuda) per Pla i és un dels més tendres i vius sobre sobre l’amor.
http://www.lletres.net/pla/amorfc.html