Pròleg de Roser Amills
"Quan la teva conducta coincideix amb les teves intencions,
quan les teves accions estan d’acord als teus pensaments,
quan la teva ment, el teu cor, i el teu cos actuen junts,
quan les teves paraules són coherents amb les teves accions,
allà hi ha un poder immens."
Joe Dispenza
El dia que en Pere Colom em va parlar per primera vegada d’aquest projecte, vaig detectar en la brillantor dels seus ulls que xerrava molt seriosament, cosa que no abunda avui dia en la producció cultural i que s’agraeix especialment en aquesta nova era que hem inaugurat, la humanitat sencera, a causa dels canvis profunds que està ocasionant la pandèmia mundial.
Va ser una cita d’allò més inspiradora, entre cafès i referències mitològiques em va explicar que estava triant dones poderoses, deesses, totes mallorquines de naixement o per adopció intel·lectual i professional, i immediatament vaig pensar en un fet massa oblidat de les deesses de qualsevol cultura, enclavament geogràfic o època. Egípcies, maies, celtes, gregues, babilòniques o ses dones d’aigo mallorquines.
Ho he reflexionat i escrit durant anys i encaixa perfectament amb l’objectiu d’aquest llibre: les deïtats femenines són més poderoses com més autenticitat hi ha en elles, i això incorpora virtuts i suposats defectes.
Deesses que es permeten ser juganeres o gamberres, que s’alegren o s’enfaden, exigents o disperses, que saben sortir-se amb la seva, que no se sotmeten a res ni a ningú. Així som les dones quan ens deixem de tonteries i ens fem veure en tot el nostre esplendor real i genuí, sense por ni donar explicacions.
Així, completes, cadascuna de nosaltres és una deessa i com a tals tenim força per cuidar-nos, estimar-nos unes a les altres, potenciar-nos un nivell molt més profund que la simple exigència d’inclusió d’aquest món caduc en el qual ja no ens sentim còmodes i cal dir-ho, aquest món tan mal configurat (i defectuosament estructurat) del patriarcat. Quina antigor, el patriarcat, podent tenir deesses!
I quin millor mitjà per explicar-li una mica més tot això al món que aquest llibre. Aquí hi ha un camí que ens convé, quina sort que en Pere el transiti també, és un molt bon viatger que sap dir-ho i diu “dona: la teva pell, el teu cabell, les teves mans, els teus llavis, la teva mirada, el que fas i penses i dius, és de deessa”.
Una altra cosa és que els altres encara no sàpiguen veure-ho, però mostra’t orgullosa i ho veuran, sense por a la violació o les crítiques per haver-te despullat, sense por a no estar en els cànons físics aquells que ja no funcionen si ets deessa, sense por al què diran…
Unint-te al temps i no lluitant contra ell. Unint-te a altres dones per celebrar-te.
També Coco Chanel deia que “la bellesa comença amb la decisió de ser un mateix”. Hi estic molt d’acord, només que jo afegeixo que el més difícil és aquesta part d’esbrinar qui ets, i també la més important, i cal que hi hagi tradició, referents. Exemples a seguir. És un honor per a totes les dones que hem participat en aquest projecte obrir una miqueta més el camí.
Amb aquest llibre, entre totes, li expliquem al món el que és ser mallorquina, el que és ser cadascuna de nosaltres, i ho expliquem nosaltres, amb la veu potentíssima de tot el que som. Ni més ni menys. Les mallorquines som poderoses deesses fora de l’estàndard de les postals tradicionals, ja no som pageses tapades amb es rebosillo i res més, som madones dels nostres cossos, som generoses mostrant-nos en cos i ànima, som les sàvies hereves de totes les mallorquines que hi va haver i els lliurem aquest regal a les mallorquines que vindran perquè els resulti un miqueta més fàcil dir-li al món “sóc una deessa mallorquina, coneix-me respeta’m tal com sóc i beneiré la teva visita a la meva terra”.
I en un altre pla, per acabar, fa falta destacar que a més hi ha un ordre molt subtil en aquest llibre que en Pere ha treballat fins al mínim detall, i que es nota sense notar-se. Els grecs miraven el cel i consideraven que l’univers era bell perquè estava ordenat. I en varen dir cosmos, que en grec significa alhora ordre i bellesa.
En Pere Colom, d’una manera natural i respectuosa, ha ordenat i retratat i tornat a ordenar aquest cosmos femení mallorquí i el resultat és tan inspirador com electritzant, genera impacte social, impacte emocional i impacte professional perquè cadascuna de nosaltres des de les nostres àrees, des de la nostra visió del que és ser dona, des de les nostres professions i inquietuds, hem xerrat amb ell, cadascuna ens hem expressat tal com som sense complexos, hem opinat i escrit, hem imposat les nostres regles i hem col·laborat a favor de les seves en un ordre que sí ens inclou i ens fa sentir segures. Mira’ns.
Ens veiem perquè ens vegis, per conversar amb qui ens mira, per brillar més que les estrelles del firmament, que és el que les deesses fem amb molt de gust quan volem i a més ens ho posen tot a favor.
Lectora, lector, benvinguts a aquest viatge. Cada pàgina t’ajudarà a mirar-nos i mirar-te profundament, a qüestionar i reconfigurar el teu concepte de territori, bellesa i identitat. Formem un tot, som el que pensem i el que penses tu. Accepta aquest regal i després comparteix-l’ho, regala-li al món aquesta forma de mirar Mallorca ampliada i rica i podràs dir que de veritat has conegut l’illa. Mallorca és totes les deesses que l’habiten. Mallorca és una gran dona.
