Vull que la piga que tinc a l’espatlla s’il·lumini quan la toques,
Vull repartir llavors d’enciam per tots els parcs
Vull que em tastis, amor, com si no hagués de ser mai de cap altre
Vull contestar als polítics cada dia amb una mica més d’aire
Vull que les sobretaules computin sempre com partida extra
Vull llimones de Sóller, figues clivellades i pa amb oli
Vull que la meva mare s’apunti a un grup de zumba
Vull que les parades de l’autobús incorporin massatges als peus
Vull pintar-me les celles de vermell i amarar-te com la besada primera
Vull surar per sobre de totes les preocupacions
Vull esmicolar glaçons dins la boca
Vull que la meva amiga d’infància em torni a escriure una nota plena de dibuixets
Vull deixar la bugada sense estendre i que no s’arrugui,
Vull vinyes a Rambla Catalunya, vull tarongers a Diagonal
Vull respirar fondo cada matí l’aire tot estès com canyissos
Vull que m’atansis a l’espinada una cançó nova cada tarda
Vull calor per tremolar i fred per abrigar-me
Vull escometre cada veïna precís precís amb la cortesia que pertoca
Vull el coratge del riu que rodola muntanya avall perque li han dit que podrà tocar el cor salat de l’oceà
Vull viure enlluernada d’un dissabte fins l’altre
Vull que la cua d’hisenda porti gintonic incorporat
Vull anar no sé on i trobar no sé qui amb els ulls clucs
Vull mantenir per sempre les gemes dels dits badades
Vull fer-me carn descalça i escamisada i llescar pa per a vint i dur-lo a taula
Vull que em tornin les hores perdudes memoritzant fronteres polítiques
Vull ser en el costat que toca de cada porta tancada
Vull els dilluns que compren llums i els dimarts que se fan estimar,
Vull ben aviat una mínima noció de què va aquest festival
i abans, avui diumenge, vull per sobre de totes les coses
renovar tot el descans i totes les ganes de cansar-me.
