Poema · Morbo · 12 de mayo de 2013
Rondaia mallorquina I Era tan alt, tan alt que arreglava els cables de telèfon enfilat sobre una cadira i es dos cossos com brillaven, tot es quarto prenia lluentor, se corsecà sa feblesa de ser més febles que una clovella d’ametlla, els hi varen créixer més i més ulls oberts com platets pels dits mig a les fosques com estaven, i ella li responia tan bé com podia i ell preguntava rusc d’abelles més encara on podria destriar un grill o una pedra a l’alba amable i heu de pensar i creure que després d’enfonsar-se dins ella ell va trobar sa manera de tornar a surar per damunt dels llençols i escoltar-la, assota’m, ben escoltada. (poema de «Morbo», Roser Amills, Cossetània 2012)
Más en Morbo.
También te puede interesar
El ecuador de UlisesDocumental | Roser Amills, entrevistada en «George Sanders» como autora de «El ecuador de Ulises» (28-9-2026)
Agenda socialRoser Amills, maestra de ceremonias de SonsDeNit 2026 en el Castell de Bellver
El librero de MacondoIB3 | Entrevista de Yolanda Ruiz a Roser Amills sobre «El librero de Macondo» a l’«Informatiu Balear» (8-5-2026)
Bares y localesAntonio Luque, Sr. Chinarro, en Mallorca: reencuentro en la Sala Es Gremi
Etiquetas cossetaniaMallorcamorbopoemas roser amillspoesia catalana actual
