Publicat el 22-5-2015 en el blog d’antiartistes
Una de les conseqüències de la meva activitat com a autor i com a agitador poètic és que se m’estan acumulant les lectures de llibres que m’arriben directament de les relacions que estableixo en el mateix desenvolupament d’aquestes activitats.
Me’n recordo que fa molts anys ja, quan era un estudiant universitari, cursant una carrera que en general m’avorria molt i que m’obligava a lectures à rides que havia de seguir sense entusiasme, companys i companyes estudiants de l’à mbit de les filologies es queixaven també d’haver de llegir clà ssics literaris antics o moderns. Jo me’n feia creus. Com podien queixar-se d’haver d’assumir aquelles lectures, al costat de les meves, infumables?
Amb els anys he entès que llegir per obligació difÃcilment és compatible amb el plaer de la lectura. De manera que els llibres que m’arriben, ja sigui per la generositat dels meus editors, ja sigui per compra o regal d’amics, els he deixat en un espai prudencialment distant, per estar segur que no els escometo per obligació.
L’últim lliurament dels meus editors -i amics- d’Ifeelbook és “El ecuador de Ulises”, de l’escriptora mallorquina resident a Barcelona Roser Amills. Em va cridar de seguida l’atenció i, per tant, el vaig escometre prou aviat, i ara tot just l’he acabat. Es tracta d’un recorregut fascinant per la Mallorca dels 50 del segle XX, amb el fil conductor de la figura llegendà ria de l’actor Errol Flynn, però tot vist i narrat a través d’un narrador subjectiu, un jove mallorquà que, com explica la mateixa autora, està inspirat en el seu avi matern.
La selecció de memòries, entretallada pels atzars de la vida dels protagonistes però també pels de la inconstà ncia en les anotacions que figuren ser la base del relat, ens ofereix una galeria de personatges enlluernadora que transiten per l’illa, presències una mica extraterrestres, des del glamour de les seves vides amb un peu al Hollywood dels anys daurats, per a l’espectador que ens trasllada les anècdotes del seu pas per l’illa. La veu del narrador s’atura molt, tanmateix, en les seves pròpies reflexions sobre les vides radicalment humanes que va descobrint sota el vel del glamour, i sobretot en les consideracions sobre la seva pròpia vida. Trobarem que, a mesura que ell va madurant, també van canviant els personatges, com ho fa l’star-system que ja inicia el pendent de decadència a causa de la irrupció de noves formes d’entreteniment -la televisió essencialment-. Alhora, va canviant l’entorn d’una illa que deixa enrere la pitjor grisor del franquisme i es va convertint lentament en la petita metròpolis turÃstica que és avui.
Podeu veure un recorregut apassionant pels personatges famosos que desfilen per la novel·la al blog de la Roser Amills, escriptora inquieta i molt activa a la xarxa, com podreu comprovar també en les pà gines del mateix blog.