“Darrere una gran dona hi ha un home complicat. I viceversa”. Amb aquesta frase finalitza l’epíleg de la novel·la biogràfica Asja. Amor de dirección única de la jove escriptora mallorquina Roser Amills, publicada recentment per Comanegra.
Asja Lacis (1891-1979) nascuda a Letònia, va ser una convençuda activista i militant de la causa bolxevic. Va patir els estralls d’una repressió estalinista sense escrúpols. Captiva en un camp de treball de Kazajistan per un període insuportable de deu anys; “l’hivern més llarg de la meva vida”, va deixar escrit. La seva passió va ser el teatre fins al punt de què, gràcies al seu coneixement, va aconseguir el salconduit per sortir en vida d’aquella ignominiosa tirania.
Si hem sentit a parlar d’Asja Lacis, no sempre de forma positiva, ha estat per la seva íntima relació amb un dels pensadors més importants del segle XX, Walter Benjamin. Els estudiosos del filòsof, fins ara, érem coneixedors de la influència de la directora teatral en la seva vida i obra però ens mancava els detalls d’aquesta relació que donen sentit a moltes de les actuacions i pensaments de cadascun d’ells. Sabíem especialment d’Asja per les esmolades crítiques tant de G. Scholem com de T. Adorno que no li perdonaven que fos, en bona part, la causa dels vaivens emocionals de Benjamin. Queda clar de forma rotunda, però, que arribés a ser una espia comunista com, paradoxalment, l’havien arribat a titllar.
Asja. Amor de dirección única és una excel·lent novel·la que mostra aspectes biogràfics imprescindibles de la directora teatral i que Roser Amills ha obtingut, en part, gràcies a l’obertura dels arxius del KGB. Descobrim una Asja Lacis, deixeble i amiga de Bertold Brecht, innovadora en mètodes de teatre infantil proletari i assistent de direcció de cinema. Defensava abrivadament la llibertat de les dones i la inqüestionable supressió de les jerarquies existents. Amb profusió de dades, visualitzem les intimitats més rellevants d’una relació passional que va arribar a ser tempestuosa per ambdues parts. Benjamin va rebutjar un còmode futur professional a Palestina per causa d’aquest lligam afectiu i, per Asja, la relació sentimental amb un jueu alemany va arribar a ser una prova més de càrrec del seu captiveri.
El vincle amorós, adobat de gelosies mútues, va bascular entre l’atracció més apassionada i la repulsió més inversemblant. La duresa i fredor de caràcter de la revolucionària letona s’enfrontava amb les indecisions d’un fill de la burgesia anat a menys. Els sobtats canvis d’estat anímic de la innovadora teatral topaven de ple amb la incomprensió d’uns pensaments avançats al seu temps. Benjamin mai no hauria escrit pàgines tan lúcides com els petits relats de “Carrer de direcció única” de no haver estat per la influència i empenta d’aquesta “enginyera” -així és com l’anomena en la seva dedicatòria-. I és per això que Roser Amills escriu: “Quan Walter se sentia contrariat, es refugiava en el seu treball”. La veritat és que, sortosament per nosaltres, Benjamin va passar moltes èpoques en què se sentia contrariat.
Asja i Benjamin, dues cares d’una moneda en què cap dels dos va sortir il·lès del laberint de l’altre.
Roser Amills utilitza un llenguatge molt proper per endinsar-nos en aquests dos mons paral·lels. Penetra en els detalls biogràfics d’allò més insignificants i amb ells dibuixa un retrat que permet anguniejar-nos amb els personatges. I ho fa amb pinzellades poètiques pròpies de qui té una cura exquisida per la construcció literària. A tal d’exemple: “…apunyalà l’aire amb el dit…”, “somiava a escoltar el vol de la seva respiració”, “els artistes, amb unes paraules, podien obrir els pestells del cor d’una dona” Metàfores d’una gran bellesa que eleven la categoria de l’escriptura, molt pulcre i treballada.
El llibre d’Amills és imprescindible per apropar−nos a una inquietant Asja Lacis i, per descomptat, a un Walter Benjamin que mai no deixarà de sorprendre’ns.