Toni Riera. Mariner del vaixell durant anys, va creure somiar que el tornava a veure, i és que estava convençut que havia desaparegut juntament amb el seu antic amo, de qui guarda un gran record. «Aquí es vivia una vida molt amigable. Tots érem amics. I l’Errol Flynn era una gran persona i ens tractava molt bé. Estant amb ell semblava que em tenia confiança i quan agafava el vaixell –sempre el timonejava ell quan feia mal temps- se’l veia segur. Era un home que en sabia. Encara que tenia una torre, vivia al vaixell, perquè el que més li agradava era estar al mar. A la torre hi anava per assistir a alguns sopars però totes les seves festes les celebrava a bord. Havia nascut mariner. Era un dels nostres», afirma convençut.
