El llibre que s’acaba d’editar, i on he participat, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, editat per March Editor i escrit en la llengua que millor reflecteixen els sentiments de cadascú: en llengua castellana, aragonesa i/o catalana, sense tenir en compte els orígens.
Tant de bo «poesia a la frontera» esdevingui el llibre que cada any s’editarà coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya a principis d’agost a la Lliberia Serret. No hi he pogut anar avui, a la presentació oficial d’aquest primer volum a casa de l’Octavi Serret a Vallderroures, però ja sé que s’ho estan passant molt molt bé!!!
La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre el món.Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països. Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius, actuaven de barrera entre les comunitats.Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.
Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres al llarg de la història. Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país, que viola la frontera amb un altre. El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres. El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una alienació ferotge.
La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen i aquest llibre pretén lligar-les. La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la frontera.
Ricard Ripoll
Poesia a la frontera es una antología poética compilada por Santi Borrell que reúne a 95 autores y autoras procedentes de distintos territorios y tradiciones, sin fronteras de origen ni de lengua, con textos escritos en catalán, castellano y aragonés. El volumen nace con la voluntad de reflejar una pluralidad de voces que entienden la poesía como espacio de encuentro, cruce y convivencia, y se publica en vinculación directa con la Trobada anual d’autors al Matarranya, un encuentro literario que se celebra periódicamente en esta comarca fronteriza y que da sentido al proyecto tanto en su dimensión cultural como comunitaria. La antología se concibe así como un libro colectivo que acompaña y fija en papel el espíritu de esa reunión anual de escritores y escritoras, convirtiéndose en testimonio de una creación literaria diversa, viva y compartida.
Lista de los 95 autores antologados:
Carles Duarte, Carme Folch, Juli Micolaü, David Jou, Teresa Costa-Gramunt, Natàlia Sàler, Pau Vadell, Òscar Palazón, Marta Pérez, Cinta Arasa, Antoni Casals, Lluís Calvo, Francesc Monpó, Manel Alonso, Josep-Ramon Bach, Joan Giné-Masdeu, M. Lluïsa Gascón, Josep Gifreu, Miquel Desclot, Joan Pinol, Vicenç Altaió, Eduard Bodada, Ricard Mirabete, David M. Vernon, Cèlia Sánchez-Mústich, Emili Subirats, Feliu Formosa, Toni Arenas, Baltasar Casanova, Sandra Asamitjana, Jesús M. Tibau, Fede Cortés, Arthur Rimbaud, Sílvia Amigó, Ricard Garcia, Núria Faltaver, Gerard Llorens, Jorge Brotons, Maria Bonafont, Teresa Borràs, Baldiri Anguera, Maria-Josep Sánchez, Ramon Agulló, Josep Ramon Torro, Ginger Cavena, Joan Josep Camacho, Blanca Deusa, Eva Cort, Imma Fuster, Gemma Gorga, Lluís Narmany, Eva Baltasar, David Caño, Tomàs Camacho, Glòria Candos, Alvar Caixal, Agustí Masip, Marc Pujol, Cinta Moreso, Rafael Figueroa, Andreu Subirats, Rossend Bonàs, Pilar Garcia, Maria Llexà, Jordi Prenafeta, Eduard Miró, Francesc Forcadell, Anna Canalda, Josep Guardià, Jordi Pla López, Rosa Asaro, Philippe Lavil, Francho Nagore, José Ignacio Abadaro, Rosa Font, Francesc Calaf, Albert Tàpies, Emilio Moreno, Inés Ramón, Graciela Gárdez, Leo Jover, Víctor Cañigo, Víctor Manuel Guiu, Marta Almera, Manuel M. Forcada, Francisco Javier Aguirre, Emilio Pedro Gómez, José Verón, Cristina Ruberte París, Maria Pérez, Marta Navarro, Olga Bernad, Maruja Collados, José Antonio García, Antón Castro.
