Hi ha on triar, com podem llegir a la “Vida dels dotze cèsars” de Suetoni: Tiberi (42 a. C. – 37 d. C.) va designar un “intendent de plaers” que durant el seu retir a Capri reclutava joves que copulaven per torns davant d’ell. Els anomenava “els meus peixets”. August (63 a. C.-14 d. C.) proclamava austeritat portes enfora, en privat es dedicava a desflorar jovenetes verges que la seva esposa li portava d’arreu. Calígula (12-41) va instal·lar un prostíbul a palau –s’hi havia enamorat d’una prostituta– i es va beneficiar econòmicament amb aquesta activitat; també es va ficar al llit amb la seva germana i en unes noces de dos súbdits va violar al nuvi i a la núvia. A Neró (37- 68) li agradaven les orgies i va fer castrar un amant, el va vestir de dona i es va casar amb ell, després de matar a patades a la seva esposa, Popea, per no haver de divorciar-se. Claudi (10 a .C.- 54 d. C.) era addicte a les professionals i quan va arribar al poder les seves més estretes conselleres van ser dues prostitutes, malgrat tots els seus amants -esposes, liberts i favorites- van exercir un paper actiu al govern. Entre les dones destaca el furor sexual i la vida llicenciosa de l’emperadriu romana Mesalina (25-48 d. C.), esposa de Claudi, que es va obstinar a guanyar un concurs després de batre’s amb la més famosa prostituta de Roma a fi d’establir quina era capaç de mantenir més relacions sexuals seguides. Va guanyar. D’altra banda, alguns contemporanis van buscar solucions, com el pràctic poeta Ovidi (43 a. C. -17 d. C.), que va estar amb un gran nombre de dones casades, i aconsellava: “Si la teva dona descobreix la teva infidelitat, nega-ho obstinadament! I després, fes-li l’amor amb passió: del teu rendiment sexual amb la teva esposa depèn reconciliar-te, un bon servei conjugal li mostrarà que no has gaudit d’una altra”.