“Sembla que tothom ha de ser un heroi. I jo no necessito ser una heroïna, no. L’heroïna és tal vegada la meva veïna, que cada dia duu a l’escola un fill amb paràlisi cerebral. I ho fa amb alegria. Sí, ja ho sé, la gent vol herois. Però no fan falta. Hi ha qui ha fet grans gestes i no s’atorguen protagonisme, no es creuen herois. Aquests són els que valoro, els que escolto, els que m’interessen…”
Araceli Segarra
