Participo en el cicle Poder i gènere (Cinema i converses) de la Filmoteca, un cicle que comptarà amb la participació de reconeguts inspiradors en diferents temàtiques: Diego Galán, Santiago Dexeus, Rosa Regàs, Núria Ribó i servidora, entre altres.
Conferència, el 25 de març de 2015, sobre la pel·lícula «Jeune et jolie» (dir. François Ozon, 2013). Després de la projecció, Santiago Dexeus (prestigiós ginecòleg) i Roser Amills van participar en un col·loqui sobre la relació entre sexe i poder a la pel·lícula, en el marc del cicle Poder i gènere / Cinema i converses organitzat per la Filmoteca de Catalunya. Aquesta sessió formava part d’un cicle que reflexionava sobre les diferents maneres de relacionar-se amb el poder a través del cinema, combinant projeccions de films i debats amb personalitats del món cultural.
Sessió setmanal a partir de deu pel·lícules entre el març i el maig
La Filmoteca de Catalunya i l’associació Wo+Men’s Progress programen aquest cicle de sessions setmanals a partir de deu pel·lícules, a través de les quals observar i conversar sobre diverses maneres de relacionar-se amb el poder.
Hem escollit el sexe, el carisma, l’èxit, el poder personal, la identitat, la llibertat, la seducció, l’amor, la informació o el coneixement per obrir col·loqui des de la perspectiva de gènere. Totes les sessions aniran presentades i seguides d’una conversa oberta entre els assistents i persones rellevants de la cultura i la societat: Diego Galán, Rosa Regàs, Núria Ribó, Santiago Dexeus, Sebastià Serrano i servidora, entre altres.
Les sessions estan articulades a partir d’un tema.
Fitxa tècnica
François Ozon
Marine Vacth, Géraldine Pailhas, Frédéric Pierrot, Charlotte Rampling, Johan Leysen, Fantin Ravat, Nathalie Richard, Laurent Delbecque
França
2013
Francès
VOSE
94′
DCP
Un retrat lliure de prejudicis d’una noia de 17 anys de classe alta que porta una doble vida: estudiant de dia i prostituta de nit. No li agrada el sexe ni necessita els diners, però cada vegada li atreu més tot allò que envolta les seves cites clandestines.
El film s’estructura a partir de quatre estacions i quatre cançons. «En l’adolescència hi ha una mena d’anestèsia general que ens porta a viure experiències molt fortes i això és el que fa la protagonista. Volia mostrar les conseqüències del seu comportament sexual en un marc familiar benestant, canviar el punt de vista i mostrar la pertorbació dels pares quan s’adonen que els seus fills tenen la seva sexualitat» (François Ozon).
