Saltar al contenido

Poesia · «Morbo» · Epíleg d’Óscar Aibar · 1 de novembre de 2010

Óscar Aibar sosté amb les dues mans un plat blanc amb una petita escultura de vidre, sobre un fons blau
Óscar Aibar, autor de l’epíleg de «Morbo», March Editor, novembre de 2010

“Sóc una puta, però una molt bona”. Aquesta breu sentència pronunciada per Sam Peckinpah reflecteix el caràcter suggeridor i extrem que té el seu cinema: tot és exagerat, el muntatge, les actuacions, el guió… I tot està al servei d’una fi: retratar, tant externa com internament, l’ésser humà. S’expressa més o menys així també la poeta en els seus poemes i, més concretament, en algun dels seus passatges, com també “no uso condó per a les paraules, les deixo anar a pèl”.

Això és exactament el que he sentit al deixar-me dur de la mà de Roser Amills per aquestes pàgines: que amb el lector ha estat especial, que no ha usat preservatiu amb quant expressa, que, sense conèixer-nos, ens hem llençat a la piscina nus, que hem nedat i no hem guardat la roba. “Morbo”, el poemari sencer, és per descomptat una experiència íntima i irrepetible.

Sí, d’acord, serem molts els lectors, però estic segur que tots ens sentirem especials, únics, per un instant. I fer sentir això als qui s’hi apropen és quelcom que només poden fer les bones putes i, més rarament, els bons poetes.

Óscar Aibar

– Ens agradarà rebre els vostres comentaris, i si el que voleu és aconseguir algun llibre podeu demanar-los per correu electrònic i Octavi Serret, de Llibreria Serret, s’encarregarà de fer-vos arribar molt aviat i directament a casa els títols que us interessin: info@llibreriaserret.com

Més sobre «Morbo».

También te puede interesar

Etiquetas

Óscar Aibar sosté amb les dues mans un plat blanc amb una petita escultura de vidre, sobre un fons blau

¿Qué te ha parecido? Déjame un comentario

Leo todos los comentarios y me encanta conversar con quienes me leen. Tu correo no se publicará.