TVE | Vespre a La 2: La troika explicada per a tothom

Del guió de Roser Amills per a «Vespre a La 2» · TVE

La troika explicada per a tothom

La troika no és una recepta de cuina de rússia els homes de negre de la Troika ens han aprovat fa quatre dies i diuen que ja sortim de la crisi però estan preocupats i ens controlaran molt amb el tema de la corrupció a Espanya

Llegim als diaris que “la troika diu”, “la troika no accepta” o que “ve la Troika”. I tothom en parla amb preocupació… Malgrat és un tema seriós, la troika no és la cuca-fera

Origen del terme i com arriba al significat d’avui dia

El nom és rus i té a veure amb “tirar del carro”

Ve d’una competició esportiva que consistia a posar a tres cavalls (trio = troika en rus) a tirar d’un carro, en lloc d’un, per a que fes més via Com va passar aquest nom als temes d’economia mundial?

Després del tema dels cavalls, els russos van acabar usant el terme per definir aliances entre patums soviètiques, igual que es feia als triumvirats romans. Decisions entre tres. Amb el temps, ho vam importar des d’Occident

Qui la forma?

Formada per 3 personatges

FMI (Fons Monetari Internacional) Representa a 188 països i està especialitzat en evitar crisis monetàries internacionals. La presidenta actual és Christine Lagarde, francesa. És dels tres el que veritablement aprova fer o no el que els altres proposen. (Recordem que aquí és on estava Strauss-Kahn). La seu és a Washington

BCE (Banc Central Europeu) Responsable de la política monetària de l’Eurozona (17 països). Es va crear l’any 1998 i té la seu a Frankfurt. El que mana és italià, Mario Draghi, fins 2019

CE (Comissió Europea) Són els funcionaris de l’Eurozona i té un representant de cada estat membre. Vetllen pels pressupostos i la seu és a Bruseles. Actualment el que hi mana és portuguès, José Manuel Durao Barroso

Funció i paper envers espanya (exemple del súper)

Entre els tres ens han acceptat deixar diners a Espanya per tirar endavant.

Important: Una confusió habitual és pensar que ens han DONAT diners.

Ens els han PRESTAT, i no al govern, sinó als bancs.

Han acceptat posar diners (juliol 2012) per rescatar als bancs espanyols prestant-los 100.000 milions d’euros (d’això se’n va dir RESCAT) que s’han de tornar A canvi dels 100.000 milions, el Govern ha de fer les reformes que se li demanin i els bancs rescatats han de sotmetre’s a la seva inspecció i vigilància estrictes. Poden imposar les accions que, segons el seu criteri, calguin De moment, els nostres bancs n’han agafat uns 61.000 milions (un préstec enorme i que volen assegurar-se que es podrà cobrar)

Per què ho fan? i com ho fan?

Perill de ruïna europea, Espanya no arriba a final de mes: els que han deixat diners els volen recuperar i cobrar deutes d’Espanya, i s’ha resolt mitjançant el rescat de la troika.

La banca espanyola estava sense diners a la guardiola per culpa sobretot de l’especulació immobiliària: els bancs, en lloc de tenir diners a caixa, tenien números informàtics, diners virtuals falsos/massa optimistes Manca de confiança:

En revisar els comptes es va descobrir i vam quedar com uns tramposos i mal pagadors. Quan un país ha arribat a aquesta situació és perquè s’ha gastat més del que pot i ha dit mentides per a que no es noti.

Aquestes mentides són deutes, i com que el país no els pot pagar, els que volen cobrar estan perjudicats i neguitosos…

Per evitar més trampetes o que es continuïn fent gestions amb mal cap, els de la troika estudien cada detall de la situació econòmica amb les visites d’inspecció dels seus “homes de negre” (en realitat, senyors que vesteixen de gris marengo)

Exemple súper

Seria com si vingués algú amb nosaltres al súper i a pagar tots els rebuts i ens ensenyés a comprar a millor preu, a exigir ofertes (abaixar sous o pensions), ens recordés privar-nos de coses “pel nostre bé” (retallades) o ens indiqués quines són les compres que no necessitem i són un caprici, segons ells.

Exemple: si cal acomiadar a 8.000 treballadors de banc, es fa i punt. Coses que han fet: abaixar els sous i abaratir els acomiadaments

Al cap d’un temps tornen i miren què tal ho hem fet solets… i prenen decisions o mesures dràstiques Què miren?

Ho miren tot: pressupostos de l’estat, reformes sol·licitades, corrupteles, situació macro-econòmica del país, atur, vagues i manifestacions… i després ho discuteixen amb el govern Donen al país unes indicacions que ells consideren necessàries per a que pugui remuntar i organitzar-se millor i deixar de tenir problemes econòmics, i el país rondina, fins on pot, i negocien.

El principal problema és que ells no miren persones, sinó números, però les seves mesures afecten i molt a les persones: empobriment, manca de feina, manca de pensions o de serveis…

No és la primera visita

Fa poc van tornar a estar entre nosaltres (el mes de maig), i era el tercer cop que venien. Van marxar contents (malgrat el nostre govern va plorar una mica demanant una pròrroga) El dia 23 de setembre, nou examen, que serà el 4rt de 5 Segons els experts, no hi ha hagut cap canvi significatiu respecte a l’altre cop que van venir, ni per a bé ni per a mal Ara volem que la quarta de les cinc visites que tenen previstes fer en total vagi de meravella i que avaluïn positivament la pròrroga

Conseqüències de la seva intervenció

1) Ens poden perdre el respecte, com si fos un país “de pandereta”

Pensen que si estem en aquesta situació és perquè no sabem fer les coses bé, i per això prefereixen que les fem a la seva manera (diuen que som ganduls o dormim la migdiada en lloc de treballar) Són freds, inflexibles i no accepten ni un gram de la nostra suposada picardia mediterrània.

2) Perdem llibertat i poder adquisitiu Abans de tenir problemes, al nostre país totes les decisions econòmiques les prenia el Govern. Ara les pren la troika i el govern li ha de consultar tot.

El país ja no pot gastar lliurement, (doncs quan abans gastava com i en el què volia ho ha fet malament i s’ha arruïnat). Per exemple, poden decidir pujar impostos, treure pensions etc… ens agradi o no als ciutadans

Ens diuen on podem gastar i on no, i cal fer un esforç i acostumar-se… a ser més pobres? Costa i el resultat no es veurà fins d’aquí uns anys.

Què podria passar si no els hi fem cas?

La última visita serà al desembre (i si tot va bé, serem lliures). O, si es demana pròrroga, continuarem igual una temporadeta més

Si ho hem fet bé, ens donaran més diners i ens continuaran ajudant.

Si no ho hem fet bé, no ens ajudaran més i podem tenir molts problemes Ens podrien intervenir, estem a la llista de candidats Si no els hi fem cas, el pas següent seria la intervenció, com ha passat amb Grècia (pèrdua de llibertat total). Podrien decidir, per exemple, que els funcionaris no cobrin res o molt poc per a la seva feina, que es redueixin els serveis sanitaris públics a mínims…